Després d'una petita aturada estival, a L'Aula reprenem l'activitat bloguera. En aquest reinici volem parlar del riure des d'una perspectiva paradoxalment seriosa.
El riure és un comportament social, universal, innat, contagiós i una potent expressió d'emoció positiva. Totes les cultures riuen. Constitueix una forma de comunicació innata heretada dels primats i íntimament relacionada amb el llenguatge.
Quan escoltem un riure, s'activen les mateixes regions cerebrals que per moure la nostra pròpia cara i generar un somriure. Aquesta resposta reflexe ens indica que quan escoltem a algú riure, estem preparats per participar d'això. El riure, igual que el plorar, és un acte involuntari per a la majoria de les persones i el seu mecanisme de funcionament és el mateix que s'utilitza per a parlar, encara que en aquest cas es tracta d'un procés voluntari.
En el procés del riure està involucrada la respiració, la fonació, els moviments de la cara i de vegades tot el cos i a nivell cerebral s'activa el sistema límbic (àrea responsable de les emocions).
Està demostrat que riure's habitualment redueix l'estrès (disminueix els nivells d'epinefrina i cortisona), incrementa la producció d'anticossos i evita la formació de tumors, redueix els nivells de colestrol (ja que constitueix un exercici aeròbic), ajuda a reduir el nivell de glucosa a la sang, regula la pressió sanguínia, atenua el dolor físic i psicològic alliberant endorfines (també coneguda com l'hormona de la felicitat), afavoreix la digestió augmentant les contraccions dels músculs abdominals i estimulant les vísceres, millora l'estat d'ànim, ens allibera de la por i la angoixa, i ens ajuda a aplacar la ira.
Malgrat l'agradable que és riure i els múltiples beneficis que implica per a la nostra salut, el riure és una facultat que es va perdent amb l'edat. Els nens riuen 300 vegades al dia i els adults amb prou feines 80. Trobem persones adultes que rarament riuen, i fins i tot algunes que no senten la necessitat de riure's en absolut, han perdut aquesta capacitat. Tal vegada sigui perquè ja gens els sorprèn, perquè falten les hormones o les forces, o potser per un canvi en el seu comportament social.
El riure es dóna sobretot quan estem amb uns altres i riem més si ens agrada la gent amb la qual estem o si volem agradar-los. Quan estem amb els amics i riem, manifestem els nostres llaços d'unió amb ells mitjançant el riure.
La veritat és que existeixen múltiples tipus de riures, però hi ha dos especialment significatives. El riure espontani, natural i incontrolable, que sorgeix de manera inconscient i que probablement amb prou feines sapiguem explicar el seu motiu. L'altre riure és el riure social, el riure fingit, el riure d'agradar o de nervis i inseguretat.
Existeixen estudis en els quals còmics fan riure als subjectes i es mesura la seva activitat cerebral. En ells s'observa certes diferències significatives. El riure espontani és simple i el seu registre neuronal es pot identificar clarament, arribant a formar una xarxa neuronal determinada. No obstant això, el riure social és més complexa, elaborada, intencionada i involucra àrees molt majors del cervell.
Per què riem? Realment és una incògnita, però jo diria que per una necessitat vital. En qualsevol cas, el per què, no importa. El riure és la cola social que facilita i enforteix els nostres vincles amb altres persones. Victor Borge la va descriure com "la distància més curta entre dues persones". Per tant, el realment important seria... quan hem rigut per última vegada?, quan hem rigut ximple i descontroladament?, quan hem rigut tant que hem estat a punt de ficar-nos en un problema?...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada