L'Origami

En alguna ocasió m’he trobat conversant amb altres mares preocupades per l’actitud d’un infant que es queixa sovint de les tasques d’escola que ha de fer, manifesta, a mode d’excusa entèn la progenitora, que es fa mal de tant d’escriure.

- Què en farem (diu la mare, o el pare del nin o nina) si ja ens trobem ara amb aquesta mandra!

Doncs… en primer lloc potser donar un vot de confiança al nostre fill/a.

Molts són els que exerceixen a causa de la seva capacitat motriu, tal força en el traç, o giren el canyell de tal manera, que es fan mal. Les mans, el canyell, els dits,… la motricitat fina de l’infant encara no respòn de manera òptima, i la conseqüència és aquest dolor, que condueix, per suposat, a una manca total de predisposició a la feina del nin o nina, que ja s’ho veu venir. 

Per fortuna, ni es preocupant ni de difícil sol.lució; com tot, es qüestió de técnica i paciencia. Però alerta, els qüaderns interminables de cal·ligrafía, propis d’altres èpoques, resulten ara tan poc encisadors com quan erem nosaltres qui els realitzavem. Qui no recorda aquelles interminables pàgines de copiar i copiar?. No cal en absolut fer caure als nostres fills en aquesta soporífera tasca, a no ser que volguem agreuxar l’actitud del nin, enlloc de millorar-la.

Si disposem de mitjans molt més entretinguts, que l’ajudaràn. Si sabem que tot d’una ell mateix en veurà els resultats. Si això el durà a sentir-se satisfet, provocant la conseqüent reacció de “em sento capaç, ja no em costa, ho faig perquè sé que ho faig molt bé i em sento orgullos”. Perquè aferrar-nos a aquesta altra metodología que amb tan poc apreci recordem?

Existeixen exercicis de mans i dits molt senzills de realizar a casa mateix, o amb algún especialista (si volem garantitzar-ne el resultat). De vegades els nens i nenes es comporten diferent amb un adult que no és el pare o mare. Ja sabem que ensenyar al nostre fill és molt més complicat per a les dues parts, que al fill d’un altre.De qualsevol manera, li será molt beneficiós tota mena de treball manual. I aquí és quan apareix el terme “origami".

Què és l’origami? L’origami és l’art japonés de plegar el paper. Papiroflexia, en diriem,… Però pensar en exclusiva en l’avionet de paper o el vaixell de l’infància suposaria simplificar-ne molt el concepte. La papiroflèxia pot definir-se com una art educativa en què es desenvolupa la creativitat, prenent-la com a passatemps o aplicant-la fins i tot en les matemàtiques.

Partint d'una base inicial (quadrats generalment, rectangles, triangles o altres formes, a voltes) s'obtenen figures que poden anar des de senzills models fins a ninots de gran complexitat. Els subjectes preferits per modelar són animals, altres elements de la natura (flors, arbres, etc) i capses. Es poden fer figures diverses com vaixells, barrets, pingüins, ocellets, avions i gairebé qualsevol cosa que hom tingui traça de fer i imaginació de crear.

L'única norma és que tot s'ha de fer doblegant. No es permet ni trencar ni enganxar. Tot ha d'estar fet d'una sola peça, o es consideraran obres diferents.

A més, practicant-la treballarem de passada una segona qüestió de suma importància, si ens fixem en els seus beneficis aplicats a l’aprenentatge dels nostres nins i nines: segons la filosofia oriental, l'origami aporta calma i paciència a qui el pràctica!

Podem trobar llibres molt atractius, que incorporen no només intruccions, sinó també papers de colors i formes per poder realitzar les figures proposades. Segur que a ells els encantarà i aviat tots vorem els resultats.