Ensenyar als nostres fills a demanar perdó i reconèixer la pròpia
responsabilitat forma part de l'educació en valors que hem de proporcionar-los
durant el seu desenvolupament. Des de l'Aula proposem algunes pautes perquè el
nostre fill aprengui a demanar disculpes des de petit.
 |
| Foto de http://adictamente.blogspot.com |
1. Fer de guia: Al principi, el nostre fill no és capaç de reconèixer la seva
responsabilitat ni de sentir la necessitat de ser perdonat. Som nosaltres els
que hem de guiar els seus primers passos en la “dinàmica del perdó”: indicar-li
les ocasions en què cal demanar disculpes i mostrar penediment.
La nostra labor comença per facilitar-li demanar disculpes quan ha fet alguna cosa dolenta, perquè reconegui l'error i pugui rectificar. Hem d'explicar-li per què ha de disculpar-se i fer-li veure que les seves actituds o comportaments han causat un dany a uns altres.
2. Donar exemple: La millor forma d'ensenyar a demanar perdó al nostre fill és oferir-li un model de conducta apropiat. Si ell veu que nosaltres reconeixem els nostres errors i li demanem disculpes quan ens equivoquem, ho assumirà com una forma natural de resolució de conflictes.
No hem de limitar-nos a demanar-li perdó quan sigui oportú. Si és possible, hem d'intentar que sigui testimoni, així mateix, de situacions en les quals ens disculpem amb altres adults, ja siguin familiars o amics.
3. Ser perseverants: L'aprenentatge es produeix en la majoria dels casos per repetició. No hem de tenir por a ser insistents, ni deixar de sol·licitar al nostre fill les seves disculpes quan sigui necessari. Això no significa que calgui obligar-li a demanar perdó quan es negui a fer-ho, però sí insistir que ho faci cada vegada que la situació que ho requereix es repeteixi.
4. Demanar que es corregeixin els errors: El nostre fill pot aprendre fàcilment a dir “ho sento” de forma automàtica quan comet un error. Però l'important és que aprengui a sentir de debò el seu penediment. La millor forma d'aconseguir que assumeixi la seva responsabilitat de forma sincera és demanar-li que corregeixi el seu error, o repari el dany que ha provocat, en els casos que sigui possible.
Aquestes conductes que podem transmetre, faciliten la convivència i formen part de les habilitats socials que el nostre fill ha d'adquirir per relacionar-se de forma satisfactòria amb els altres. És un ensenyament que els beneficiarà perquè amb aquesta actitud es treballen diferents valors bàsics per al seu desenvolupament personal.
La nostra labor comença per facilitar-li demanar disculpes quan ha fet alguna cosa dolenta, perquè reconegui l'error i pugui rectificar. Hem d'explicar-li per què ha de disculpar-se i fer-li veure que les seves actituds o comportaments han causat un dany a uns altres.
2. Donar exemple: La millor forma d'ensenyar a demanar perdó al nostre fill és oferir-li un model de conducta apropiat. Si ell veu que nosaltres reconeixem els nostres errors i li demanem disculpes quan ens equivoquem, ho assumirà com una forma natural de resolució de conflictes.
No hem de limitar-nos a demanar-li perdó quan sigui oportú. Si és possible, hem d'intentar que sigui testimoni, així mateix, de situacions en les quals ens disculpem amb altres adults, ja siguin familiars o amics.
3. Ser perseverants: L'aprenentatge es produeix en la majoria dels casos per repetició. No hem de tenir por a ser insistents, ni deixar de sol·licitar al nostre fill les seves disculpes quan sigui necessari. Això no significa que calgui obligar-li a demanar perdó quan es negui a fer-ho, però sí insistir que ho faci cada vegada que la situació que ho requereix es repeteixi.
4. Demanar que es corregeixin els errors: El nostre fill pot aprendre fàcilment a dir “ho sento” de forma automàtica quan comet un error. Però l'important és que aprengui a sentir de debò el seu penediment. La millor forma d'aconseguir que assumeixi la seva responsabilitat de forma sincera és demanar-li que corregeixi el seu error, o repari el dany que ha provocat, en els casos que sigui possible.
Aquestes conductes que podem transmetre, faciliten la convivència i formen part de les habilitats socials que el nostre fill ha d'adquirir per relacionar-se de forma satisfactòria amb els altres. És un ensenyament que els beneficiarà perquè amb aquesta actitud es treballen diferents valors bàsics per al seu desenvolupament personal.
 |
| Foto de http://www.guiainfantil.com |
- Responsabilitat:
que el nostre fill reconegui els seus errors, o els comportaments inadequats,
és el primer signe que es fa responsable dels seus actes i assumeix les seves
culpes de forma sincera.
- Comprensió i empatia: en demanar disculpes, el nostre fill reconeix que les seves accions han ocasionat un dany a una altra persona i es posa en el seu lloc per entendre l'abast dels seus errors.
- Humilitat: demanar perdó quan l'ocasió ho requereix és la millor forma de rebutjar l'orgull i les actituds prepotents cap als altres.
- Convivència i amistat: saber demanar perdó i saber perdonar són dues actituds bàsiques per crear un bon clima de convivència en un grup i afavorir el desenvolupament de les relacions d'amistat entre els membres del mateix.
- Comprensió i empatia: en demanar disculpes, el nostre fill reconeix que les seves accions han ocasionat un dany a una altra persona i es posa en el seu lloc per entendre l'abast dels seus errors.
- Humilitat: demanar perdó quan l'ocasió ho requereix és la millor forma de rebutjar l'orgull i les actituds prepotents cap als altres.
- Convivència i amistat: saber demanar perdó i saber perdonar són dues actituds bàsiques per crear un bon clima de convivència en un grup i afavorir el desenvolupament de les relacions d'amistat entre els membres del mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada