Educar als nostres fills en l'autonomia

A L’Aula ens trobem moltes vegades amb pares i mares que desitgen desesperadament que els seus fills i filles siguin autònoms i tinguin una mica d'independència, d'acord a la seva edat. Però la qüestió principal que hauríem de plantejar-nos tots és: els estem realment educant en l'autonomia?

Hi ha dos errors fonamentals que els pares i mares cometem habitualment pel que fa a aquest aspecte.

Alguns tenim la tendència a accelerar el ritme d'adquisició d'autonomia i independència dels nostres fills i filles, i pretenem que ho faci el mes aviat possible. Això es converteix en problema si els nostres fills i filles no tenen el grau de maduresa adequat. Exigir-los rendiments que no concorden amb el que en realitat serien capaços de realitzar per si mateixos, pot fer-los depenents, inhàbils o maldestres, quan en realitat solament precisen més temps per començar a fer aquestes tasques.

Altres pares i mares tendim a fer-los tot als nostres fills i filles, fins i tot a edats en les quals ja podrien de sobres fer-ho. Això moltes vegades es produeix pel nostre desig i instint de sobre-protecció, qüestió que també és completament contraproduent per ells.

Des de L’Aula us proposem una sèrie d'indicacions per educar adequadament als nostres fills i filles en l'autonomia i aconseguir allò que en aquest cas anhelem… que cada dia depenguin menys de nosaltres per fer les tasques bàsiques del seu dia a dia.

- Invertir temps. Molts pares i mares pensem que explicar-li a un nen com lligar-se les sabates, és més costós que arribar i lligar-los-hi. És cert, però el ser pare i mare no és tasca fàcil. Hem de considerar aquest temps com una inversió. No va a aprendre perquè sí i no hem de deixar sempre l'ensenyament d'aquestes coses a uns altres (professors, amics, familiars,…). És aquest el tipus de records que volem que tinguin els nostres fills i filles de nosaltres? Hem de molestar-nos a ensenyar-los i, aquesta inversió, donarà el seu fruit.

- Fer-les quotidianes. Les rutines i la freqüència són fonamentals perquè els nostres fills i filles adquireixin els hàbits adequats. Si volem que es rentin les dents després de cada menjar, haurem de fer-ho tots de forma rutinària i tots els dies.
 

- Provar a ensenyar-los coses per les quals creem que ja estan preparats. Tal vegada ja sàpiguen posar-se la llet en un tassó i posar-la en el microones si li expliquem com funciona, pas per pas, amb instruccions clares i concises. Hem de donar-los oportunitats, arriscar-nos… segur que ens sorprenen.

- Mostrar-los confiança. No hem de tirar-nos per enrere a la primera fallada que cometin. Hem de donar-los cert marge, són nens. Si els expliquem bé les coses, les hi repetim i els deixem que ho practiquin, acabaran aprenent. Ells estaran encantats de “sentir-se major” i nosaltres orgullosos del que aprenen.

- Reforçar. Sempre que els ensenyem alguna cosa, si ho intenten (sense importar el resultat), hem de reforçar-los, elogiant-los o premiant-los perquè se sentin recompensats per l'esforç. A mesura que ells vagin adquirint un hàbit, nosaltres hem d'anar eliminant aquest reforç (de manera gradual) perquè l'hàbit es produeixi sense la recompensa, i la conducta es realitzi automàticament a la seva rutina diària.

- Sempre i en qualsevol situació. Cal ser coherent en totes les situacions. Si volem ensenyar-los, haurem de donar-li una continuïtat al procés, sense deixar-nos portar per les presses o la comoditat momentània. 

Hauriem de ser conscients que, en aquests casos, la incomoditat d'avui és la comoditat del demà.