Els nostres fills i les seves tasques escolars

Si bé és cert que per a alguns pares ajudar als seus fills en la realització de les seves tasques és molt plaent, per a la majoria és bastant incòmode, sent una gran font d'estrès i tensió.

 De vegades cometem errors quan pretenem ajudar als nostres fills en les seves tasques escolars. El primer és tenir clar que no hem de fer la seva tasca sinó servir de guia o supervisor. 

Encara que és una tasca de la qual s'han de responsabilitzar els nostres fills des del principi, nosaltres com a pares no podem mantenir-nos aliens. La nostra funció és la de recolzar-los, resolent els seus dubtes, però MAI resolent els deures per ells. 

És molt freqüent que a L’Aula ens trobem amb nins i nines que s’han acostumat a realitzar els deures amb la seva mare, pare o un altre adult (establint-se un hàbit) que els explica les instruccions de què ha de fer i els confirma si la tasca està ben feta o no.

A més de generar-se un hàbit poc adequat, es crea una dependència de l'adult. Els nins o nines no són capaços d'iniciar, afrontar i finalitzar les tasques per si mateixos. Solen assenyalar ràpidament que no entenen o no saben el que han de fer. És molt habitual observar que quan han de fer un exercici, pregunten directament: “Què cal fer?”. D'aquesta manera, no intenten buscar solucions o alternatives per resoldre el que els estan demanant.

Així mateix, en realitzar les activitats amb la nostra ajuda, els nostres fills estan rebent una atenció especial. Nosaltres estem centrats totalment en el que ells estan fent. Rebre atenció de forma exclusiva sempre és recolzant per als nostres fills i això afavoreix que aquesta conducta es mantingui en el temps. El comportament que es vol corregir (estudiar amb la nostra dedicació exclusiva) es converteix en un “premi” (l'atenció exclusiva dels seus pares) i fa que aquest comportament s'enforteixi més.

D'altra banda, a L’Aula també trobem altres casos en els quals aquest problema s'agreuja per l'existència de dificultats d'aprenentatge. Per diferents motius, els nins o nines no saben realitzar les tasques perquè no les han après, no disposen de coneixements previs o es troben tan retardats en l'aprenentatge que són incapaços d'afrontar-les. Per exemple, quan el nin o nina ha de llegir un text i realitzar unes tasques de comprensió, però pel seu nivell de comprensió lectora amb prou feines arriba a comprendre oracions senzilles. Molts nins o nines tenen tals llacunes i retards en els coneixements previs necessaris, que no estan en condicions d'afrontar els aprenentatges que se li proposen. No disposar de cert vocabulari, comprensió lectora o raonament matemàtic els impedeixen afrontar moltes matèries. En aquests casos, l'important no és canviar aquest hàbit, sinó que afrontem aquestes dificultats, ben sol·licitant un reforç o suport escolar en el col·legi o ben buscant ajuda professional privada fora del col·legi.

En qualsevol cas, des de L’Aula volem facilitar i fer més agradable vostra labor d'ajudar als vostres fills en els seus deures escolars aconseguint que els faci sol.

És possible que molts pares o mares no considereu això com un problema. No obstant això, des d'un punt de vista educatiu, sembla que el més adequat és que els nostres fills desenvolupin la seva autonomia personal i siguin capaces d'afrontar els deures escolars per si mateixos sense dependre dels seus pares, encara que li demanin ajuda de tant en tant. Aquesta clara dependència per realitzar els deures té l'inconvenient, entre uns altres, que en determinades situacions com els exàmens, no comptaran amb aquesta ajuda i els resultats poden no ser positius.

Per això, des de L’Aula, us donem unes senzilles pautes a seguir per aconseguir aquest fi. 

- Fort determinació per la nostra banda: En primer lloc, abans d'intentar modificar aquest comportament, nosaltres com a pares i mares, hem d'estar disposats a fer-ho i tenir la determinació d'adoptar les mesures necessàries. Si no tenim determinació, paciència, ganes o temps per a això, si sabem que anem a cedir, que no anem a ser constants… és preferible no intentar res i afrontar-ho quan realment vulguem i puguem. Els intents sense veritable intenció solen empitjorar les coses i fer més complex tornar a intentar-ho. 

- Explicar-los als nostres fills el procés i implicar-los en ell: A partir dels 7 o 8 anys els nostres fills haurien de fer els deures sols. Hem d'explicar-los prèviament el que volem i els motius pels quals han de ser autònoms en aquest aspecte. Encara que a priori ens sembli que no té importància, és fonamental perquè se sentin implicats i disposats a fer-ho. L'hi hem d'oferir com un privilegi, no com un càstig o una conseqüència negativa. 

- Establir un temps limitat per als deures: Hem d'avisar als nostres fills que a determinada hora s'acaba el temps per fer els deures i si no estan acabats, indicar-li que l'endemà intenti aprofitar més el temps. En aquests casos, podem avisar al col·legi que durant uns dies, estem duent a terme aquest procés.

- Els primers dies, romandre amb els nostres fills en la taula: La primera setmana, podem estar asseguts en la mateixa taula que els nostres fills, a certa distància, però sense implicar-nos en la tasca. És a dir, no li hem de llegir les instruccions ni explicar-los què han de fer. Els nostres fills hauran d'esforçar-se per entendre el que se li demana o buscar una forma de solucionar per si mateixos les tasques.

Quan faltin uns minuts per acabar podrem explicar-li alguns dubtes, però que sigui alguna cosa molt puntual. No passa res perquè porti els exercicis sense fer, haurem d’explicar als nostres fills que li diguin al seu professor que no sabien què fer. Encara que no ens ho sembli, és millor que els seus professors sàpiguen que no saben fer-los, que portar-los fets però sense dominar la tasca. 

- A la mateixa habitació però allunyats: Durant la segona setmana, podem romandre a la mateixa habitació que els nostres fills, però asseguts en un altre lloc. Per exemple, ells treballant en la taula del menjador i nosaltres asseguts en el sofà llegint un llibre. 

- Treballar sols: A partir de la tercera setmana els nostres fills treballaran sols a la seva taula i habitació. Al principi podem estar presents, però hem d'abandonar de tant en tant l'habitació en la qual estiguin fent els deures. Passades dues setmanes hem de deixar-los sols a l'habitació des del primer a l'últim moment.

- Reforçar: És molt important que reforcem la conducta adequada, no la inadequada. Això implica donar alguna sorpresa agradable quan estiguin treballant solament, donar mostres de satisfacció per les tasques que saben realitzar sense ajuda, valorar i reconèixer que sàpiguen buscar solucions per si mateixos. 

Al principi serà una tasca àrdua i costosa, no us ho neguem, però… què volem aconseguir?, que els nostres fills “compleixin l'expedient” de portar els deures fets al col·legi? o què els nostres fills siguin autònoms i sàpiguen solucionar la primera responsabilitat seriosa de la seva vida (els estudis)?