dissabte, 9 de febrer del 2013

Com aconseguir que als nostres fills els agradi llegir


Sabem llegir, de petits adquirim l'habilitat per desxifrar uns signes estranys que es corresponen amb un so i després s'uneixen formant paraules, frases i paràgrafs plens de significat. Passar de considerar la lectura com una cosa que serveix per moure's pel món (és a dir, obligatori), a gaudir-la com un plaer al nostre abast és un altre tema i no tothom ho aconsegueix.

Tots volem que els nostres fills llegeixin, que s'aficionin a la lectura, que descobreixin aquest plaer al seu abast. Un plaer al que podran recórrer sempre per aprendre, per somiar, per gaudir, per pensar, per plorar, per riure's a riallades, per descobrir altres vides, per evadir-se… Què podem fer per transmetre'ls aquest interès?, perquè es converteixi en un hàbit i un plaer? Avui, des de L'Aula, vos proposem una sèrie de pautes que podem posar en pràctica els pares per tenir més probabilitats d'aconseguir-ho.

1. Llegir: Si nosaltres no llegim mai, si els nostres fills no ens veuen llegir, com van a aficionar-se a alguna cosa que no coneixen, que els resulta aliè?. Ha de resultar-los familiar el veure'ns amb un llibre a la mà (llegint-ho, no només passejant-ho). Igual que el nostre fill mai serà tennista d'èxit si no ho portem a jugar al tennis, tampoc s'aficionarà a llegir si no veu la lectura com alguna cosa normal al seu voltant. 


2. Tenir llibres a casa: Tenir-los en prestatgeries en el saló, a la teva cambra, a la seva cambra, en una pila en la teva tauleta, damunt de la taula,… Organitzats per temes, per ordre alfabètic, sense cap tipus d'ordre,… Llibres grossos, llibres fins, llibres amb moltes fotos i poca lletra, llibres sense dibuixos, llibres petits, grans, de colors, llibres nous, llibres vells, heretats, comprats, usats,… En qualsevol cas, llibres com alguna cosa habitual i normal, no com alguna cosa “místic” i llunyà.

3. Acompanyar-los i descobrir-los aquest lloc anomenat biblioteca: Per fer-los conèixer els llibres i el seu món, gens millor que portar-los a la biblioteca. En gairebé totes elles hi ha una zona infantil plena de llibres pensats per a ells en les seves diferents etapes. Tampoc hem de tornar-nos bojos i obstinar-nos a portar els nostres fills d'1 any a la biblioteca totes les setmanes perquè no s'assabentaran, però a partir dels 3 anys convé crear-los l'hàbit d'anar de tant en tant (setmanal o quinzenalment) a la biblioteca. Les activitats que organitzen allí com a tallers de lectura, contacontes... estan molt bé, però no cal oblidar la seva funció principal: prestar llibres. Hem d'ensenyar-los com funciona, fer-los el carnet i deixar-los explorar per les prestatgeries i que agafin el que vulguin.

4. Tracte amb els llibres: Llegir no implica solament ajuntar les paraules. Llegir implica que t'agradin els llibres, tenir-los, usar-los, col·locar-los, veure'ls en les prestatgeries, ordenar-los, desordenar-los, prestar-los. Han de veure'ns tractar amb els llibres, anar amb un al sofà, d'aquí al llit, llegir mentre desdejunam, portar un llibre en la bossa, a la platja, en vacances. Llegir en la sala d'espera, al parc mentre ells juguen. Veure'ns usar i tractar els llibres els fa propers, els apropa a la seva vida. Tenir llibres i poder tocar-los, manejar-los, i usar-los els fa alhora propers en el tracte i misteriosos en el contingut.
 
5. Establir una rutina lectora: Igual que s'ensenya (o s'intenta) l'hàbit de menjar, de dormir, de dutxar-se i de recollir l'habitació es pot ensenyar a adquirir l'hàbit de la lectura. Cal assenyalar que és un procés dur i de vegades fantasiarem amb el pensament “be, si no s'aficiona a llegir tampoc passa gens…”. A última hora del dia, quan ja els tenim nets, sopats i ficats al llit, la rutina de “llegir un conte” pot ser terrorífica segons el dia, el conte i el nostre estat d'ànim. Per descomptat, hem de rebutjar la imatge idíl·lica de les pel·lícules que tots tenim en el cap: ells amb el pijama, nosaltres pletòrics de forces i bojos d'amor pels nostres fills, il·luminats per un llum de princeses, dinosaures o astronautes, llegint un conte entretingut. La realitat s'assembla més a: nosaltres utilitzant nostres últimes forces del dia, mentre ells protesten i nosaltres llegim per enèsima vegada un conte espantosament avorrit i que malgrat tenir vint pàgines se'ns fa etern. Per si algú creu en això, els nens rares vegades es dormen mentre els llegim un conte, i si hi ha més d'un, es barallaran pel lloc, per veure, pel coixí,…

Tampoc hem d'obsessionar-nos, si un dia no ens ve de gust o ells no tenen ganes, no passa gens, però pensa que al final funciona. Un dia arribaran i diran “em vaig al llit a llegir” i ens cauran les llàgrimes de l'emoció. Després arribarà el dia en què no hi haurà manera d'apagar-los la llum, però d'això ja ens preocuparem més endavant.

6. Mai obligar a llegir un llibre: Que llegeixin el que vulguin, òbviament dins del que és més o menys adequat a la seva edat, però mai obligar-los a agafar un llibre perquè a nosaltres ens va encantar. Que llegeixin el que vulguin, que s’embafin a Gerónimo Stilton, Greg, Harry Potter o que decideixin llegir només llibres de fantasia. Al cap i a la fi, nosaltres fem el mateix, llegim el que ens ve de gust, el que ens crida l'atenció, i a poc a poc hem anat saltant d'unes coses a unes altres. El mateix els ocorrerà a ells si els deixem. Arribaran a on vulguem, a on ens interessi que arribin, a llegir alguna cosa que ens agradi a nosaltres i poder discutir-ho amb ells. Primer s'adquireix l'hàbit de llegir i després el gust lector. El gust lector és molt personal i pot ser que no ho compartim o que triguem un temps a compartir-ho.

7. Que llegeixin com i quan vulguin: Una vegada que han adquirit l'hàbit de llegir, poden tenir ratxes de no deixar anar el llibre i unes altres de no venir-los de gust o deixar-ho als deu minuts. És el seu ritme lector, igual que nosaltres tenim el nostre. Pot ser que llegeixin moltíssim a l'hivern i a l'estiu es dispersin, pot ser que no deixin anar el llibre a la platja i no et facin ni cas, pot ser que llegeixin tirats en el sòl, pujats a una taula, que els donin les dues del matí o que no llegeixin en un mes. Hem de deixar-los al seu aire i a poc a poc ho controlaran. 


8. Ensenyar-los rituals, costums i curiositats relacionades amb els llibres: Escriure el seu nom en el llibre quan ho compren o l'hi regalen, ordenar-los a la biblioteca, tenir un quadern on apuntin els llibres que han llegit, que han agafat de la biblioteca, qui els hi ha regalat… Fer dibuixos dels personatges i posar-los en la nevera mentre els estan llegint, buscar les pel·lícules sobre els llibres després que els hagin llegit… Tot un món de coses per fer, que tal vegada no milloren la lectura, però és divertit i enganxa. 

9. Aportar una mica de misteri: Podem establir amb ells un vincle misteriós a través dels llibres. Recerquem entre els nostres llibres el títol just que volem, o comprem el llibre que en un determinat moment ens va marcar i volem regalar-los, i donar-li-ho dient “Mira, aquest llibre ho vaig llegir jo quan tenia la teva edat i em va encantar, esper que t'agradi”. Per descomptat, tornem al punt 6, no hem d'obligar-los a llegir-ho. Tirem la canya i esperem, amb el temps acaben picant.

10. Compartir una lectura en alt: Això no és exactament igual que establir una rutina lectora. Quan els llegim un conte a la nit, ho fem perquè s'acostumin a tenir aquesta estona per llegir. Compartir una lectura en alt persegueix una altra finalitat. Ja parlarem més extensament d'aquest punt en un altre post. Bàsicament es tracta d'apropar-los un llibre més de majors, que ells sols no podrien llegir perquè “és massa gros”, i introduir-los en aquest món de la nostra mà. 

Nosaltres llegim en alt i ells escolten, pregunten el que no entenen, es preocupen pels personatges, per la qual cosa passarà, per la qual cosa no passarà, de vegades voldran que seguim llegint més enllà de les nostres forces, altres vegades no voldran que comencem, voldran llegir ells en alt… Compartir aquesta lectura ha de ser un moment especial i que en acabar diguin “Quan sigui més major ho vaig a llegir jo sol”. 


En definitiva, si els nostres fills ens veuen llegir, ens veuen gaudir amb la lectura, veuen que quan tenim un buit ens posem a llegir, que tractem els llibres amb tendresa,... Ens veuen riure, plorar, abstreure'ns,... Si contestem a les seves preguntes amb alguna cosa com “ho he llegit en un llibre”, o després  de veure una pel·lícula els dius “en el llibre passen més coses”, els anirem provocant la curiositat per la lectura, l’interès i l'amor pels llibres. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada