La veritat és que una de les primeres activitats en posar-se en marxa
a l’Aula, i potser una de les que més m’agrada realitzar, és el taller
de literatura; val a dir que fins ara hem estat sempre molt poquets…no
se pas si un taller que s’anomena “introducció a la literatura” desperta
qualque desconfiança…Tanmateix, molts dels nostres infants estàn
avessats a sentir els contes més clàssics, se’ls saben de memòria
i…realment necessiten assistir a una activitat on els tornin a contar la
Caputxeta, la Ventafocs o en Patufet?.Jo crec que no. Per això, els pares i les mares ens valem per noltros mateixos.
No..el que jo pretenia en proposar aquesta activitat és fer una
adaptació, de vegades pròpia, de vegades manllevada, d’aquelles
novel.les i històries que els majors sí coneixem, que són clàssics i
que, en molts casos, més endavant ells hauran de llegir per a l’escola.
Que passa si els acostem aquestes històries, les fem entenedores, ens
assegurem que en capten l’essència i procurem que hi participin? Doncs
que els nins i nines aprenen que, de contes, n’hi ha molts i de molts
tipus, que no ténen per que ser repetitius, que els llibres aquells que
els pares ténen als prestatges de casa i que semblen tan avorrits potser
no ho són tant…i que ells també poden participar en aquests reculls de
fantasia col.lectiva.
En arribar el dia en que s’afrontin a la lectura de la novel.la
proposada per l’escola, ni els noms dels protagonistes, ni l’espai on es
desenvolupa l’acció, ni el gruix de la trama els vendrà de nou; els
coneixeràn, els resultarà molt més senzill recuperar allò que ja en
sabien, i completar-lo ara amb la part de la història que no varen
conèixer en la primera presa de contacte. A més, aquestes històries ens
vendràn molt bé per despertar el seu interès per millorar la capacitat
de lectura i comprensió…que no sempre la capacitat de llegir una frase
va acompanyada de la capacitat per entendre què hi diu.
Certament, no només ells n’aprenen; també jo, en aquest cas, i
qualsevol altre adult que s’aturi a escoltar-los. Perquè ells en fan la
seva pròpia lectura, d’allò que els estem narrant…i paren atenció a
detalls que nosaltres, potser ja per costum o desidia, no hauriem trobat
importants, o es plantejen com hauria estat el final de la història si
això o allò altre hagués resultat diferent…i és que res com la
imaginació d’un infant.
Particularment, sóc molt partidària de fer tot tipus d’activitats que
els permeti desenvolupar-la, fer-ne ús; això sense comptar que, a
partir d’aquí, del què podria haver esta si…fan un exercici espontani
d’empatia, que els duu a aprendre a escoltar als altres, a tenir en
compte les emocions d’aquells que els envolten, i que no necessàriament
veuen les coses des de la mateixa prespectiva que ells.
Fins a dia d’avui, hem fet Tiran Lo Blanc, el Mag d’Oz, El Petit
Príncep, Alícia al País de les Meravelles, Sherlock Holmes, Conte de
Nadal (de Charles Dickens), Cyrano de Bergerac, Els Narradors de la Nit,
El Fantasma de la Òpera, Romeu i Julieta…entre d’altres; i ara mateix,
estem començant una particular Història Sense Fí... ja vorem que vendrà
després! perque a mesura que s’engresquen..són ells mateixos qui
demanen que la pròxima història de “grans” que ells puguin entendre
tingui aques o aquell personatge, o potser que sigui en un indret
determinat del món…
Us deixo una recomanació: un fantàstic joc de cartes que es diu “Once Upon a Time".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada